Bon dia a tothom. Em passa pel cap denunciar que hi ha gent que pensa que, gràcies a la seva posició, pot fer o dir el primer que li vingui al cap sense pensar en les conseqüències.
Començaré dient que fa uns dies em vaig presentar al Concurs literari del Museu Darder de Banyoles. Divendres es va pronunciar el veredicte del jurat, a la sala d'actes del mateix edifici.
No em queixaré (seria del tot absurd) del resultat, ben segur merescut per part del guanyador, el sr. Josep Masanas i Camp, i el sr. Josep Pastells Mascort, guardonat amb un accèssit, als que aprofito per donar l'enhorabona.
Cadascú arriba fins allà on pot, invertint una gran dosi del seu temps en la investigació i redacció del relat. I el fet que hi hagi treballs més o menys encertats (com podria ser el meu) no dóna dret a ningú a menystenir-los, per més que qui ho faci sigui membre del jurat.
I això ho dic pel senyor Lluís Figueras i Casademont, director dels museus de Banyoles, i la sra. Georgina Gratacós i Teixidor, conservadora del Museu Darder, que no s'hi van poder estar de dir que hi havia relats que havien "relliscat", la qual cosa és una manera poc elegant de dir que no valien res. I jo em pregunto: a què treu cap aquest comentari? Qui els ha donat dret a humiliar a aquells que ens hem presentat?, a tirar per terra la il·lusió i la feina feta? No, senyors, no era necessari.
Tampoc ho era que l'anomenada conservadora del museu afegís que la gent s'havia inventat coses. S'entén que parlava d'un o altre element del museu que no és veraç. Crec que s'ha de deixar lloc a la imaginació.
Senyora meva, què n'ha de fer, vostè, de si és o no inventat? Formar part d'un jurat no implica fer esment del que no està a l'alçada, ans el contrari, s'ha d'animar a la gent a participar, fomentar la lectura i l'escriptura, que avui dia és tot un repte.
Els agrairé que d'ara endavant es limitin a fer la seva feina, i si és que un altre dia els hi ve de gust participar com a membre d'un jurat en un concurs literari, o en el veredicte del premi, s'estudiïn una mica què i com han de dir les coses. Una mica de respecte.
Ja ho veuen, potser nosaltres hem d'aprendre a escriure, però vostès han d'aprender a parlar en públic.
